Vol. 139 No. 3 (2025): Imperialismo informal en el siglo XIX
Estudios

THE FAILED UNION OF BARCELONA RADICAL SPANISH NATIONALISM: THE SPANISH PATRIOTIC LEAGUE AND THE NATIONAL MONARCHICAL UNION (1918-1919)

PDF (Spanish) HTML (Spanish)
Xavier Casals Meseguer
Profesor de la Facultat de Comunicació Blanquerna (Universitat Ramon Llull)
Bio
Josep Pich Mitjana
Catedrático de Historia Contemporánea del Departamento de Humanidades de la Universitat Pompeu Fabra
Bio

Published 2025-07-07

Keywords

  • Liga Patriótica Española,
  • Unión Monárquica Nacional,
  • Mancomunitat de Catalunya,
  • Far Right,
  • Spanish Nationalism

Copyright (c) 2025 Xavier Casals Meseguer, Josep Pich Mitjana

Creative Commons License

This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NoDerivatives 4.0 International License.

How to Cite

THE FAILED UNION OF BARCELONA RADICAL SPANISH NATIONALISM: THE SPANISH PATRIOTIC LEAGUE AND THE NATIONAL MONARCHICAL UNION (1918-1919). (2025). Ayer. Revista De Historia Contemporánea, 139(3), 131-156. https://doi.org/10.55509/ayer/2229

Abstract

This article analyzes the simultaneous creation of the Spanish Patriotic League (LPE) and the National Monarchical Union (UMN) in Barcelona between the end of 1918 and the beginning of 1919 and their links. The LPE was a non-partisan Spanish nationalist group and the UMN was a party of aristocratic supporters of Alfonso XIII. Both organizations embodied the response of the bellicose radical Spanish nationalism or "Spanishism" to the campaign that demanded autonomy for Catalonia. In this framework, the UMN wanted to control the LPE to lead the whole of Spanishism. Although this project failed, it marked the development of Barcelona Spanishism.

PDF (Spanish) HTML (Spanish)

Downloads

Download data is not yet available.

References

  1. Almanaque del Diario de Barcelona para el año 1920, Barcelona, Imprenta barcelonesa, 1919.
  2. Arévalo, Just: «Algunes reflexions sobre la revista Los Miserables (1913-1918) i altres capçaleres republicanes d’extrema Esquerra», Assaig de teatre. Revista de l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral, 21 (1999), pp. 395-409, https://raco.cat/index.php/AssaigTeatre/article/view/167264/260653.
  3. Balcells, Albert: El projecte d’autonomia de la Mancomunitat de Catalunya del 1919 i el seu context històric, Barcelona, Parlament de Catalunya, 2010.
  4. Balcells, Albert; Pujol, Enric, y Sabater, Jordi: La Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans-Edicions Proa, 1996.
  5. Bengoechea, Soledad: El locaut de Barcelona (1919-1920), Barcelona, Curial, 1998.
  6. Caballero Rodríguez, Juan: El separatista (Cómo se ha formado un alma en el catalanismo), Barcelona, Biblioteca de Montserrat, 1919.
  7. Calbet i Camarasa, Josep M.: «El coronel metge Pío Brezosa Tablares (1868-1939)», Gimbernat. Revista d’Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut, 78 (2022), pp. 193-206, https://raco.cat/index.php/Gimbernat/article/view/401048.
  8. Canga-Argüelles Villalón, Manuel: Memoria de los trabajos llevados a cabo para la creación del Círculo del Ejército y de la Armada de Barcelona, Barcelona, s. e., 1918.
  9. Casals, Xavier, y Ucelay-Da Cal, Enric: El Fascio de Las Ramblas. Los orígenes catalanes del fascismo español, Barcelona, Pasado & Presente, 2023.
  10. Civantos Urrutia, Alejandro: «Semblanza de Fernando Pintado», https://www.cervantesvirtual.com/obra/fernando-pintado-zaragoza--toulouse-1960-semblanza-934382/.
  11. Ealham, Chris: La Lucha por Barcelona. Clase, cultura y conflicto, 1898-1937, Madrid, Alianza Editorial, 2005.
  12. Esculies, Joan: «El nacionalismo radical catalán (1913-1923)», Spagna Contemporanea, 43 (2013), pp. 7-28.
  13. Esculies, Joan: «The Cradle of Catalan Separatism. White Collars in Barcelona during WWI», Studies on National Movements, 2 (2014), https://test.snm.nise.eu/index.php/studies/article/view/0205a. DOI: https://doi.org/10.21825/snm.85409
  14. Esculies, Joan: Via fora, lladres! El separatisme català i el teatre patriòtic, Barcelona, Edicions de 1984, 2014.
  15. Esculies, Joan: «La primera denúncia per aturar un Estatut d’Autonomia», Revista de Catalunya, 291 (2015), pp. 15-25.
  16. Francès, Josep M.: Memorias de un cero a la izquierda, México, Olímpo, 1962.
  17. González Calleja, Eduardo, y Rey Reguillo, Fernando del: La defensa armada contra la revolución. Una historia de las guardias cívicas en la España del siglo XX, Madrid, CSIC, 1995.
  18. Joaniquet, Aurelio: Alfonso Sala Argemí. Conde de Egara, Madrid, Espasa-Calpe, 1955.
  19. Lladonosa i Vall·llebrera, Manuel: «Catalanisme i reformisme social. El CADCI entre 1903 i 1923», L’Avenç, 164 (1992), pp. 38-39.
  20. Manonelles i Tarragó, Manuel: Conèixer i ésser coneguts!  Josep Puig i Cadafalch i els orígens d’una diplomàcia de la Catalunya autònoma (1917-1923), Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2022.
  21. Marcet, Xavier: «Unió Monàrquica Nacional», en Isidre Molas (ed.): Diccionari dels partits polítics de Catalunya segle XX, Barcelona, ICPS-Enciclopèdia Catalana, 2000, pp. 326-328.
  22. Molas Isidre: «Federació Democràtica Nacionalista (1919-1923)», Recerques. Història, economia, cultura, 4 (1974), pp. 137-153.
  23. Moliner Prada, Antoni: «Identitats compartides. Emmanuel Brousse i la Nacionalitat Catalana», Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 28 (2017), pp. 401-439, https://doi.org/pt3c.
  24. Moreno Luzón, Javier: Romanones. Caciquismo y política liberal, Madrid, Alianza Editorial, 1998.
  25. Moreno Luzón, Javier: «De agravios, pactos y símbolos. El nacionalismo español ante la autonomía de Cataluña (1918-1919)», Ayer, 63 (2006), pp. 119-151, https://www.revistasmarcialpons.es/revistaayer/article/view/moreno-de-agravios-pactos-y-simbolos/2306.
  26. Nadal, Joaquim M. de: Memòries. Vuitanta anys de sinceritats i de silencis, Barcelona, Aedos, 1965.
  27. Oyón, José Luis: La quiebra de la ciudad popular. Espacio urbano, inmigración y anarquismo en la Barcelona de entreguerras, 1914-1936, Barcelona, Ediciones del Serbal, 2008.
  28. Pestaña, Ángel: Terrorismo en Barcelona (memorias inéditas), Barcelona, Planeta, 1979.
  29. Pich Mitjana, Josep, y Martínez Fiol, David: «Manuel Brabo Portillo. Policía, espía y pistolero (1876-1919)», Vínculos de Historia, 8 (2019), pp. 387-408, https://vinculosdehistoria.com/index.php/vinculos/article/view/vdh_2019.08.20. DOI: https://doi.org/10.18239/vdh_2019.08.20
  30. Puy Juanico, Josep: Alfons Sala i Argemí. Industrial i polític, 1863-1945, Terrassa, Arxiu Tobella, 1983.
  31. Puy Juanico, Josep: «La Unión Monárquica Nacional frente al catalanismo de la Lliga, 1918-1923», Estudios de Historia Social, 28-29 (1984), pp. 467-473.
  32. Sans Orenga, Martí: Els treballadors mercantils del moviment obrer catalã, Barcelona, Pòrtic, 1975.
  33. Soldevilla, Fernando: El año político 1919, Madrid, Imprenta y encuadernación de Julio Cosano, 1920.
  34. Taibo II, Paco Ignacio: Que sean fuego las estrellas, Barcelona, Crítica, 2016.
  35. Ucelay-Da Cal, Enric: El imperialismo catalán. Prat de la Riba, Cambó y D’Ors a la conquista moral de España, Barcelona, Edhasa, 2003.
  36. Ucelay-Da Cal, Enric: «Entre el ejemplo italiano y el irlandés. La escisión generalizada de los nacionalismes hispanos, 1919-1923», Ayer, 63 (2006), pp. 75-118, https://www.revistasmarcialpons.es/revistaayer/article/view/ucelay-da-entre-el-ejemplo-italiano-y-el-irlandes/2305 .
  37. Ucelay-Da Cal, Enric: «La Diputació i la Mancomunitat, 1914-1923», en Borja de Riquer (dir.): Història de la Diputació de Barcelona, vol. 2, Barcelona, Diputació de Barcelona, 2007, pp. 37-213.
  38. Ucelay-Da Cal, Enric: Breve historia del separatismo catalán, Barcelona, Ediciones B, 2018.
  39. Vilà, Josep María: La ciutat malalta, Barcelona, Casa del Llibre, 1956.
  40. Vilanova, Francesc: «Federació Monàrquica Autonomista», en Isidre Molas (ed.): Diccionari dels partits polítics de Catalunya segle XX, Barcelona, ICPS-Enciclopèdia Catalana, 2000, p. 105.

Update cookies preferences