Vol. 132 Núm. 4 (2023): Nación y catolicismo en el siglo XIX
Estudios

Armar la insurrección. La trama suiza del separatismo catalán en la revolución de octubre de 1934

Joan Esculies Serrat
Universitat de Vic

Publicado 09-10-2023

Palabras clave

  • Octubre de 1934,
  • separatismo catalán,
  • Josep Dencàs,
  • Miquel Badia,
  • tráfico de armas

Cómo citar

Esculies Serrat, J. (2023). Armar la insurrección. La trama suiza del separatismo catalán en la revolución de octubre de 1934. Ayer. Revista De Historia Contemporánea, 132(4), 177–200. https://doi.org/10.55509/ayer/1927

Resumen

Durante el verano y otoño de 1934 los líderes del separatismo catalán, Josep Dencàs y Miquel Badia, contactaron con una red de traficantes de armas suizos para comprar fusiles Máuser y preparar la insurrección armada contra el gobierno de la Republica española que tuvo lugar el 6 de octubre de ese año. El artículo expone la trama a partir de documentación inédita procedente de los Archivos nacionales franceses y corrobora unos contactos de los que hasta hoy no se tenía constancia que se hubiesen producido, además de aportar información sobre su alcance.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

  1. Albert, Esteve: Quatre boigs de Mataró. Combat per Catalunya, 1930-1937, Barcelona, Rafael Dalmau, 1979.
  2. Aymà, Lluís: El Sis d’octubre tal com jo l’he vist, Barcelona, Atena, 1935.
  3. Balcells, Albert: «Introducció», en Josep Dencàs: El 6 d’Octubre des del Palau de Governació (1935), Barcelona, Curial, 1979.
  4. Balcells, Albert, y Pujol, Enric (eds.): Ferran Soldevila. Entre la dictadura i la revolució: cròniques polítiques per a Ginebra i Liverpool: 1925-1947, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2009.
  5. Bonamusa, Francesc: Generalitat de Catalunya. Obra de Govern, 1931-1939, vol. II, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2009.
  6. Castells, Víctor: El Sis d’Octubre. Palestra i Batista i Roca, Barcelona, Rafael Dalmau, 2000.
  7. Chinn, Goerge M.: The Machine Gun. History, Evolution and Development of Manuel, Automatic, and Airborne Repeating Weapons, vol. I, Washington, US Government, 1951.
  8. Costa Deu, Joan, y Sabaté, Modest: La nit del 6 d’octubre a Barcelona (1935), Valls, Cossetània, 2006.
  9. Costa Deu, Joan, y Sabaté, Modest: La veritat del Sis d’Octubre, Barcelona, Impr. Clarasó, 1936.
  10. Cruells, Manuel: El Sis d’Octubre a Catalunya, Barcelona, Pòrtic, 1971.
  11. De la Cierva, Ricardo: La conversión de Indalecio Prieto, Barcelona, Plaza&Janés, 1988.
  12. Egido, Ángeles: Manuel Azaña: entre el mito y la leyenda, León, Junta de Castilla y León, 1998.
  13. Esculies, Joan: Josep Tarradellas. Dels inicis a la Guerra Civil (1899-1936), tesis doctoral, Universitat Pompeu Fabra, 2012.
  14. Esculies, Joan: Evitar l’error de Companys! Tarradellas i els fets d’octubre, Barcelona, Edicions de 1984, 2014.
  15. Esculies, Joan: Josep Andreu Abelló. Els clarobscurs del catalanisme, Barcelona, Edicions de 1984, 2015.
  16. Esculies, Joan: «La venjança dels tramvies. La CNT contra Governació (1933-1936)», L’Avenç, 470 (2020), pp. 56-61.
  17. Esculies, Joan: Joan Selves. De l’alcaldia republicana de Manresa a governar l’ordre públic de Catalunya, Barcelona, Fundació Josep Irla, 2023.
  18. Ferrer, Miquel: Memòries (1920-1970). 50 anys d’acció política, social i cultural catalana, edición de Miquel-Àngel Velasco, Barcelona, Fundación Josep Camposada, 2008.
  19. Foix, Pere: Barcelona, Sis d’Octubre, Barcelona, Editorial Cooperativa Popular, 1935.
  20. González Vilalta, Arnau: Els diputats catalans a les Corts Constituents republicanes (1931-1933). Nacionalisme, possibilisme i reformisme social, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006.
  21. González Vilalta, Arnau: «L’extradició de Josep Dencàs (1935). La documentació de Presidència del govern espanyol», Afers. Fulls de recerca i pensament, 53/54 (2006), pp. 345-352.
  22. González Vilalta, Arnau, y Bou, Gisela: La creació del mite Lluís Companys. El 6 d’octubre de 1934 i la defensa de Companys per Ossorio y Gallardo, Barcelona, Editorial Base, 2007.
  23. González Vilalta, Arnau; López, Manel, y Ucelay-Da Cal, Enric (eds.): 6 d’octubre. La desfeta de la revolució catalanista de 1934, Barcelona, Editorial Base, 2014.
  24. González Vilalta, Arnau: Cataluña en la crisis europea (1931-1939) ¿Irlanda española, peón francés o URSS mediterránea?, Lérida, Milenio, 2021.
  25. Hidalgo, Diego: ¿Por qué fui lanzado del Ministerio de la Guerra? Diez meses de actuación ministerial, Madrid, Espasa-Calpe, 1934.
  26. Hurtado, Amadeu: Abans del sis d’octubre, Barcelona, Quaderns Crema, 2008.
  27. Kéchichian, Albert: Les croix de feu à l’Àge des fascismes. Travail, famille, patrie, Seyssel, Champ-Vallon, 2006.
  28. Llonch, Montserrat: «Immigrant entrepreneur, transfer of technology and knowledge spilloversthe case of Lyon Barcelona», Working Papers, 2, Universitat Autònoma de Barcelona, 2016.
  29. López, Manel: Els fets d’octubre de 1934 a Catalunya: més enllà de l’acció governamental, tesis doctoral, Universitat Pompeu Fabra, 2012.
  30. López, Manel: Els fets del 6 d’octubre de 1934, Barcelona, Editorial Base, 2013.
  31. López, Manel: «El separatisme governamental, la política d’ordre públic i els cossos policials a la Catalunya republicana», en Enric Ucelay-Da Cal, Arnau González Vilalta y Xosé Manoel Núñez Seixas (eds.): El catalanisme davant del feixisme (1919-2018), Maçanet de la Selva, Gregal, 2018, pp. 323-346.
  32. Martín Ramos, José Luís: «Governació (1931-1939)», en Bonamusa, Francesc (ed.): Generalitat de Catalunya. Obra de Govern (1931-1939), vol. I, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2006, pp. 227-302.
  33. Menéndez, Juan José: Belarmino Tomás, soberano de Asturias, Gijón, Silverio Cañada editor, 2000.
  34. Miravitlles, Jaume: Crítica del Sis d’Octubre, Barcelona, Hacer, 1935.
  35. Moradiellos, Enrique: Negrín, Madrid, Ediciones Península, 2015.
  36. Murià, Josep M.: Vivències d’un separatista, Barcelona, El Llamp, 1985.
  37. Porta, Frederic J.: Josep Dencàs i Puigdollers. Vida política (1903-1936), trabajo de fin de máster, Universitat Pompeu Fabra, 2019.
  38. Pujol, Enric (ed.): Ferran Soldevila. Dietaris de l’exili i el retorn, València, Edicions 3i4, 1995.
  39. Rabassa, Jordi: Josep Dencàs i Puigdollers. El nacionalisme radical a la Generalitat, Barcelona, Rafael Dalmau Editors, 2006.
  40. Roig, Daniel: «Catalanisme radical, nacionalisme integral i feixisme a la Catalunya dels anys trenta: historiografía, teoría i estat de la qüestió», Segle XX. Revista Catalana d’Història, 9 (2016), pp. 51-82.
  41. Rubiralta, Fermí: El Partit Nacionalista Català. Joc polític i separatisme, Barcelona, Rafael Dalmau, 2010.
  42. Rubiralta, Fermí: Miquel Badia. Vida i mort d’un líder separatista, Barcelona, Duxelm, Fundació Irla, 2017.
  43. Sanahuja, Josep M.: Les conselleries de Governació i Justícia de la Generalitat de Catalunya (1931-1934), Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1992.
  44. Tarín-Iglesias, José: La rebelión de la Generalidad. El alzamiento de octubre de 1934 y sus principales protagonistas, Esplugues de Llobregat, Plaza&Janés, 1988.
  45. Ucelay-Da Cal, Enric: «La formació d’Esquerra Republicana de Catalunya», L’Avenç, 4 (1977), pp. 59-67.
  46. Ucelay-Da Cal, Enric: «La crisi dels nacionalistes radicals catalans (1931-1932)», Recerques, 8 (1978), pp. 159-206.
  47. Ucelay-Da Cal, Enric: El nacionalisme radical català i la resistència a la Dictadura de Primo de Rivera, 1923-1931, tesis doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, 1983.
  48. Ucelay-Da Cal, Enric: «Los “malos de la película”: las Juventuts d’Esquerra Republicana-Estat Català y la problemática de un “fascismo catalán”», Ayer, 59 (2005), pp. 147-172.
  49. Ucelay-Da Cal, Enric: Un joc d’aparences: «Front Nacional», «Frontpopulisme» i les alternatives feixistes i comunistas dins el separatisme català, 1919-1939, Reus, Centre de Lectura de Reus, 2007.
  50. Ucelay-Da Cal, Enric; González Vilalta, Arnau, y Núñez Seixas, Xosé Manoel (eds.): El catalanisme davant del feixisme (1919-2018), Maçanet de la Selva, Gregal, 2018.